Que alegría Anna ! Siempre me he gustado como escribes ,lo que dices y como lo dices, así que me encanta volverte a encontrar, que falta nos hace calma en este mundo tan acelerado, un abrazo cariñoso ❤️
Que bé, tornar-te a llegir; quina pau, quina calma. Quina enveja, també. Enveja de que siguis capaç de copsar en paraules els teus sentiments, les teves impressions, el que capten els teus sentits, i ho facis sense jutjar-te, sense censurar-te, com faig jo molts cops. Cada cop que em poso a escriure em boicotejo pensant que no és allò el que vull dir exactament, que no sóc fidel al que sento. I és llegir-te a tu i pensar que potser algun dia m'atreviré a escriure lliurement i a deixar fluir la meva ment en un tros de paper (o en un journal de Substack ;-) ). Gràcies per tornar, gràcies per fer-nos pensar i reflexionar. Tu dius que, de vegades, et veus petita, Anna, però per a molta gent ets molt gran. Una abraçada!
ai, Rosa, gràcies per les teves paraules i quin greu que sentis això quan escrius. per mi és com començar a estirar d’un fil; a vegades començo “com estic? enfadada. no, enfadada no, frustrada. frustrada? per què? frustrada per… no, més aviat espantada, he tingut por“ i vaig tirant del fil, veient si el que penso que sento és en realitat el que sento. no sé si serveix d’alguna cosa… és com anar tenint una conversa amb tu mateixa que només és per tu mateixa, que no cal que vegi ni sàpiga ningú més.
Que bueno que te animaste a escribir por aca. Me pasa algo muy parecido y también estoy hace tiempo que quiero empezar a escribir en substack, a tomar ese tiempo para parar, a calmar el ruido y a crear algo desde dentro. Esperaré tu siguiente post! : )
gracias por tus palabras, Inés. para mí era ya muy necesario, ya que parece que el ritmo de fuera no afloja, crear la calma y el espacio dentro. un abrazo
Calen més espais de pausa i reflexió. Cada cop més necessito fugir d'aquest soroll tan intens, de la fugacitat, de la pressa. No vull aquesta pol.lució del jo.
m’alegra llegir que compartim mirada i necessitat; jo també necessito cada vegada més sortir d’aquest soroll tan intens i de tota la velocitat que ens envolta. una abraçada
Que alegría Anna ! Siempre me he gustado como escribes ,lo que dices y como lo dices, así que me encanta volverte a encontrar, que falta nos hace calma en este mundo tan acelerado, un abrazo cariñoso ❤️
oh, muchas gracias, Begoña! 🤍 falta nos hace calma, sin duda... un abrazo ✨
Que bé, tornar-te a llegir; quina pau, quina calma. Quina enveja, també. Enveja de que siguis capaç de copsar en paraules els teus sentiments, les teves impressions, el que capten els teus sentits, i ho facis sense jutjar-te, sense censurar-te, com faig jo molts cops. Cada cop que em poso a escriure em boicotejo pensant que no és allò el que vull dir exactament, que no sóc fidel al que sento. I és llegir-te a tu i pensar que potser algun dia m'atreviré a escriure lliurement i a deixar fluir la meva ment en un tros de paper (o en un journal de Substack ;-) ). Gràcies per tornar, gràcies per fer-nos pensar i reflexionar. Tu dius que, de vegades, et veus petita, Anna, però per a molta gent ets molt gran. Una abraçada!
ai, Rosa, gràcies per les teves paraules i quin greu que sentis això quan escrius. per mi és com començar a estirar d’un fil; a vegades començo “com estic? enfadada. no, enfadada no, frustrada. frustrada? per què? frustrada per… no, més aviat espantada, he tingut por“ i vaig tirant del fil, veient si el que penso que sento és en realitat el que sento. no sé si serveix d’alguna cosa… és com anar tenint una conversa amb tu mateixa que només és per tu mateixa, que no cal que vegi ni sàpiga ningú més.
una abraçada súper forta, bonica
Qué lindo volver a leerte 😍
ay, gracias! <3
Que bueno que te animaste a escribir por aca. Me pasa algo muy parecido y también estoy hace tiempo que quiero empezar a escribir en substack, a tomar ese tiempo para parar, a calmar el ruido y a crear algo desde dentro. Esperaré tu siguiente post! : )
gracias por tus palabras, Inés. para mí era ya muy necesario, ya que parece que el ritmo de fuera no afloja, crear la calma y el espacio dentro. un abrazo
Calen més espais de pausa i reflexió. Cada cop més necessito fugir d'aquest soroll tan intens, de la fugacitat, de la pressa. No vull aquesta pol.lució del jo.
m’alegra llegir que compartim mirada i necessitat; jo també necessito cada vegada més sortir d’aquest soroll tan intens i de tota la velocitat que ens envolta. una abraçada